Ara fa vint-i-cinc anys, anàvem tres amics cap a Port de la Selva, el B el L i jo en busca de treball i noves experiències.
El B. conduia el seu estimat Dodge Dart daurat descapotat amb una serra viral, domèstica i personalment, en un rampell eivissenc desprès d'una aposta agosarada de matinada en un taller de l'amic reconegut no del tot conegut per efervessències nocturnes.
I així anàvem tots ben posadets i ben oberts d'esperit i productivitat, per noves i interessants experiències vitals, sentint la música del moment que rebotaven les emisores del moment, sense gaires protestes, menys el L. que d'ànima creadora musical, allò que en diuen i tots els col.legues crèiem llavors,
genio y figura, va començar a despotricar de la música comercial i de les emisores nacionals i locals , saltant irritat al seient del davant i movent insistenment el dial; bé ,ens anàvem turnant en la licència decisòria, fins que tot de cop , i això és ben cert , vem sentir tronar i el L va dir
; Això tios, son els mirages ;
Els què?;Els miragesamericans, així tot de seguit;
Els mirages no són americans,jo;
Com el seu nom indica tio, són francesos,jo també, que en sé molt d'aquestes coses ;
es igual, són el soroi i...i bruuumm altre cop aquell brutal tró desconegut
;Eiiii que ens estant sobrevolant per bomberdejar Líbia; Libia ? Si el Gadaffi el Reagan ;Eii,però de que estàs parlant, de quina guerra, tio ?
No sé ....va dir, i vem seguir en la nostra il.lusòria aventura, autopista amunt cap a la nostra fita final...buscar un vaixell que ens volgues enrolar i o vendre alguna cosa i o treballar en un bar i o jo que sé...llavors el L. va seguir amb un dels seus llargs discursos i ens va esplicar una de les seves teories sobre la humanitat i el futur que ens esperava i totes les essències de la vida i la natura, que sempre i aquell dia en especial acabaven en l'inefable
'pa que tanto verde i tanta naturaleza ! uarrs ! ...
Quan vem arribar al destí i vem parar en la primera gasolinera del poble,al darrera va aturar-se un cotxe de la policia municipal , que no havíem vist fins llavors , però que es veu, ens seguia des de feia temps.
Era un matí de dia laboral i poca gent es passejava aquelles hores per la caretera amb un cotxe daurat.
Nosaltres però, ben xulos amb el nostre Dodge Dart descapotable,i aquella cara d'infantons inbervs,contents i satisfets d'haver arribat per fí al Port i el B quan atura i surt i veu els policies,té un sobresalt, però tot digne fa com quí rès i demana benzina al benziner que se'l mira , i ens mira amb un esglai i diu amb un somrís irònic,
lleno ?, els policies surten del seu cotxe i el B. contesta tot natural ,
Si , llavors ja amb el riure a la cara el benziner diu ;
te costarà llenarlo ,
niño, enfatitzant la darrera paraula i alhora mirant al policia.
Els policies que se'ns apropen i com es evident ens demanen els papers, nostres i del cotxe.
Ens miren de dalt abaix i d'abaix a dalt, i tots tres pensem que ens regirarant tot el cotxe però oh...
un dels policies diu,
que vienen hacer por aqui;turismo?
El B. diu
; Turismo, y llavors l'altre diu..
.bonito carro t'has pillao chico, para ser tan joven;
Gracias agente, pero he trabajado duro y l'altre ..
.bueno,bueno pero ser buenos eh , este es un pueblo muy tranquilo, donde toto el mundo se conoce..
i el B.
ahh pues no conocerá a mi hermano,por casualidad,
tiene un bar..
i el polícia el mira uns segons,i llavors ens tornent els papers i ens desitjen el bon dia, i se'n van.
Després, en el bar del seu germà, menjant el primer bocata del dia i la primera ampolla de wiskhy de la nit que havia de venir ,veiem com per la tele els missils tomahawks fan fiuunfiunfiunt i els llença-míssils fan fuumfuinnt espurnejant, i tot això fent llumenetes de coloraines,vermelles i verdes i esclatant damunt la mar i el blau del cel mediterrà,
uauuuuquefort i el L que diu,
pa que tanto verde y tanta naturaleza..uauauauauuuu .....tomayaaaaaaaaa .....tomahauk !!!!
Al cap dels dies i les nits jo vaig tornar cap a la meva estimada i confortable Barcelona,perdó Gràcia; el B. es va acabar associant amb el germà i regentant el bar fins que al cap dels anys el van fer fora del poble ( abans havia venut el seu estimat i mes d'un cop estinbat Dodge Dart daurat ) i el L. el més urbànita de tots els tres, es va enrolar en un vaixell i li vem predre la pista durant anys; algú molt més tard ens va explicar ja a Barcelona que l'havia vist per PortBou tot feliç cridant pels bars quan venia de feinejar per la mar ;
pa que tanto mar i tanta naturaeleza..!!!
D'això ara ja fa vint-i-cinc anys, i avui he sentit a dir que la coalició occidental .-quins eufemismes !-a començat a bomberdejar de nou Trípoli i aquest tal Gaddafi , altra cop ; però jo crec de veritat, que tots plegats ja som una mica més grandets, oi ???
Arnaudoc
19 de març del 2011
