ODA A LA BANDERA

       




















 ( rojigualda )





Quan veig la bandera 
rojigualda
penjada dels balcons 
de 
bar
cel
ona
no puc deixar de pensar
en la meva àvia, vídua i sense
recursos
llavors
foragitada de la seva feina de mestra
d'escola,
pel sol fet de ser una escola en català.
No puc deixar de pensar també, en tots 
els que van haver de fugir a
correcuita per por a re
presalies i re
venges per d'odi 
provocat per mor d'aquesta, i 
no pas cap altre bandera. 
No puc deixar de pensar també, 
en el meu pare que va ser ex-
pulsat de la universitat,
per no pujar, o ajudar a
no pujar a un tramvia,
en un dia de vaga. 
No puc tampoc, treure'm del cap
la imatge aquella de la Diagonal,
plena de soldats feixistes braços en l'aire i
voleiant al vent la bandera rojigualda , 
la mateixa bandera que ara en l'airen 
ben satisfets d'haver acomplert
uns objectius uns futbolistes molt i molt
esportistes ! (ignorants o no dels records de dolor 
que hi duu impregnada la bandera en qüestió  ).


En fi, no em puc treure del cap 
que es la mateixa bandera de la imatge aquesta ,

                          
                                                ( entrada dels nacionals per la Diagonal de barcelona el 1939 )